AITAL PARANY, AI LAS!

"Aprés se levà lo rey David, qui sostenia lo bras dels nobles, e dix aytals paraules: -Pares e senyors. Com hom tracta de quoses duptoses e de gran dificultad, hom deu de si foragitar tot oy e rancor e male volentat, segons que nota Salusti; e donchs, com les paraules de Lucifer sien odioses e de gran rancor, no deuen ésser acceptades, bé que·m dóna de viares -e açò dich de part dels nobles- que lo bé comú deu ésser devant posat: axí, que Jesuchrist muyra per lo poble. Car açò és propietat dels nobles, de morir per la quosa pública, e axí és declarat en les ystòries romanes; donchs, com nosaltres e lo poble siam estats tant de temps catius, e axí, si ell nos ama tant com se diu ni és ten noble senyor, bé deu morir per reembre sos servidós. Ni ja per açò la sua Mare no·l deu plorar, car per sos plors no·l poria resucitar; e per ço plorí yo com mon fill, com era viu, posat en malaltia, mas, pus fo mort, me'n aconsolí, e axí és escrit (2º Reg., 12º cº). E ab tant, senyors, lo bras dels nobles vol e determena que la Mort vinga e prenga seyoria sobra Jesuchrist." De "Les Corts Generals de Jerusalem", sermó al·legòric d'autor anònim del segle XIV sobre la mort de Jesucrist, a cura de Mateu Rodrigo Lizondo.