FETS PARAL·LELS

Fa només dos dies va ser l'aniversari del meu enyorat pare, qui traspassà malauradament el 2006. Per tal d'homenatjar-lo, atesa la seva passió per la poesia, vaig llegir uns versos del poeta Blai Bonet que feien: "No puc parlar de tant que estim... La parla/és sempre de baladres i sal grossa:/un agre ganivet que em reboteix/bavant-me sal i sang, i sal i sang,/pel meu bosquet senzill de parla verda..." En acabar de declamar el poema "Soledat oberta", la segona estrofa del qual us he transcrit, he mirat un moment la solapa del llibre del bard de Santanyí i m'he adonat que al costat de la seva fotografia les dates dels seus naixement i traspassament volien dir-me alguna cosa: 1926-1997. En efecte, mon pare va néixer el 1926 i el 1997 va patir un vessament cerebral, la qual cosa va significar, si fa no fa, la seva primera mort. Tot i ésser dues persones pertanyents a mons diferents, amb vides completament oposades, si més no d'aparença, la poesia els ha unit per sempre més. Content com estic ara, em regalo i us regalo els darrers versos del poema esmentat: "Tots els que anau contents:/el sol i el meu cor van amb vosaltres".