"Dissertarien, llargament, de tot,/ quatre sofistes, pellucant un brot// -dels perdularis menyspreant, altius,/ la cantarella de vulgars motius.-// Improvisant el bruit d'un mercadal,/ traficarien els marxants, per tal// que llur pruïja no consent repòs./ I folgaria la juïga un tros// enllà, devora el fontinyol humit,/ sorgint, a l'esgairada del vestit.// Desota una olivera congregats,/ el delme cobrarien els mitrats// amb una devotíssima unció,/ deixant, només, sota excomunió,/ per no pagar una malla ni un escut,/ qualque captaire massa rampellut...// I jo diria encar: -Veniu a mi,/ que só la vida perquè só camí.-// I em tornaria, del neguit, mesell./ Em voltaria un espinós cinyell// de romagueres i polsosos macs./ Caminaria a empentes i sotracs.// Em perderia, comellars endins,/ fugint dels homes i de llurs camins.// I espiaria, d'un relleix estant,/ l'eterna solitud del meu voltant."
De "Somnis", Guerau de Liost
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada