FOIX, FOIX I NECESSÀRIAMENT FOLL

A "Sol, i de dol", el poeta J. V. Foix diu del home sol: "sóc etern". I per bé que "entre negrors veig mil camins oberts", no deixa de demanar-se: "El real, doncs, què és?" Si el que veiem no ens agrada gens, diguem com ell: "No pas irós, ni trist, si dellà el riu,/Entre pollancs, veig els celatges verds/D'un cap al tard..." Al capdavall, ens resta el somni dins del son, perquè com diu a "On he deixat les claus", "és quan dormo que hi veig clar/Foll d'una dolça metzina..."