LA POLÍTICA I LA CREENÇA DEL GOS DEL MEU VEÍ

Fa unes setmanes, el gos del meu veí va prendre la humana decisió de brodar discursos polítics en comptes de bordar lletanies de bèstia petita o de bestiola grossa -que ni llavors ni a hores d'ara no sap a quin grup hi pertany. Molt ofès, pel que sembla, amb el desenvolupament dels esdeveniments, avui ens ha etzibat que deixa l'oratòria política per donar-se a la fe catòlica. Li hem demanat l'autèntic perquè, però no ens ha volgut respondre de forma entenedora. Després d'uns minuts de fals silenci congressual, ha reconegut que li agraden les coses simples i planeres, just el contrari del que és la gran política d'estat. "Fins i tot, Déu és només una paraula", ha assenyalat, i hi ha afegit: "una sola paraula per tal de facilitar les coses al creient abraçador d'intemperàncies".