L'HOME SOL

Tot llegint els planys d'un home sol -el nom del qual no us diré-, un altre home -qui sap si tan sol com ell, tot i ser un llibertí-, el poeta John Wilmot, comte de Rochester, em fa arribar gairebé a cau d'orella aquests versos de la seva "Sàtira contra la humanitat": "Si jo fos, essent com sóc, i amb gran pesar,/ un d'aquests éssers rars i prodigiosos que són els homes,/ un lliure esperit, que lliurement pogués triar/ quina armadura de carn i os jo vulgués dur,/ un gos seria, un mico, un ós,/ qualsevol cosa distinta de l'orgullós bestiar/ que tant es vanagloria d'ésser racional./ Massa grollers són els sentits, i ell hi afegeix/ un sisè, per contradir els altres cinc;/ i abans que alguns instints s'estima més/ la raó, que erra cinquanta cops per un encert./ La raó, un foc fatu de la ment,/ que deixa enrere la llum de la Natura, els sentits." Llegim en pau, ell, jo, i potser també tu, desprevingut lector.