"A la meva làpida, m'hi han cisellat aquestes paraules:/ 'Gentil va ser la seva vida, i els seus elements/ tan ben proporcionats que la natura/ podria proclamar a l'univers:/ això era un home.'/ Els qui em van conèixer somriuen/ davant aquesta retòrica buida.// El meu epitafi hauria de ser:/ 'La vida no va ser pas gentil amb ell,/ i els seus elements es van combinar de tal manera/ que va declarar la guerra a la vida,/ i en aquesta guerra el van matar.'/ Quan vivia no aguantava per res del món les llengües verinoses,/ i ara que sóc mort he de suportar un epitafi/ gravat per un ximple!" ("Cassius Hueffer")
ººº ººº ººº
"Tant de bo un home pogués mossegar la mà gegantina/ que l'atrapa i el destrueix,/ com a mi em va mossegar una rata/ mentre feia una demostració de la meva ratera patentada,/ aquell dia a la ferreteria./ Però l'home mai no pot venjar-se/ de l'ogre monstruós de la Vida./ Entres a la cambra -que és el néixer;/ i ja has de viure -escarrassar-te a treballar,/ aha! veus l'esquer que anheles:/ una dona rica amb qui casar-te,/ prestigi, posició, poder en aquest món./ Però hi ha coses a fer i coses a superar-/ oh, sí! l'ham que perfora l'esquer./ Finalment aconsegueixes entrar -sents uns passos:/ l'ogre, la Vida, entra a la cambra,/ (t'estava esperant i ha sentit la molla com saltava)/ per veure't rosegar el formatge meravellós,/ i clavar-te els seus ulls de foc,/ amb ganyotes i riotes, burles i malediccions,/ mentre que tu corres d'una banda a l'altra dins la ratera,/ fins que s'afarta de la teva sofrença." ("Robert Fulton Tanner")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada