EL SENYAL (a Sant Pere de Ribes)

Diada de Sant Pere. De bon matí, surto de casa per anar a la plaça Marcer. Els carrers em reben amb el seu aspecte més sòrdid. Vòmits i mullena de pixums humans hi rivalitzen amb les quotidianes pixarades i tifes animals. Ziga-zaga, ziga-zaga, em dic, mentre, espuri Pep esdevingut, no me'n sé avenir. En arribar a la meva destinació, el Drac i els Diables estaven a punt d'abandonar la plaça. La corporació municipal, que hi anava a la saga, passa davant meu, poble sobirà, i em gira la cara. Batlle i regidors es lliuren a una alegre xerrameca i arrosseguen els peus pel terra sense prendre esment en la brutícia. Jo espero un senyal, però de cop i volta una fumarada ens hi aïlla i quan el fum s'esvaeix l'autoritat ha escampat la boira. No goso badar boca. Només recordo el clàssic que"espera el senyal de la torxa,/ la flama esplendorosa que des de Troia/ ens portarà noves..."