Treballa el Francolí dins el congost.
Divideix la vall amb la ferida
de la llera i alhora allibera
esplugues com a arquitectura suprema.
Plou al cim de la serralada;
sobre mullat plou al riu.
El temps s'esmicola
en còdols de paciència.
La pluja serva la memòria de l'origen
i lliura a la carn de la pedra
la cruesa del tall mentre s'allunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada