DIA DE REMORS, MORMOLS, CRITS, INSULTS, POCS PENEDIMENTS I MENYS AUTOCRÍTICA ABANS DE LA DESFETA DE LA RAÓ I EL REBUIG DEFINITIU DE LA COHERÈNCIA

Convé tornar a un dels poemes que Martí i Pol va escriure quan un generalíssim de pam i mig s'espolsava la pudor dels morts escampats arreu del país:

"Aquesta remor que se sent no és de pluja./ Ja fa molt de temps que no plou./ S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula/ pels carrers i les cases./ Aquesta remor que se sent no és de vent./ Han prohibit el vent perquè no s'alci/ la pols que hi ha pertot/ i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable./ Aquesta remor que se sent no és de paraules./ Han prohibit les paraules perquè/ no posin en perill/ la fràgil immobilitat de l'aire./ Aquesta remor que se sent no és de pensaments./ Han estat prohibits perquè no engendrin/ la necessitat de parlar/ i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.// I, tan mateix, la remor persisteix."

Poema pertanyent al llibre "Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971)"