Si deixem de banda l'estómac, la salut, l'atur, la incultura, el masclisme, la violència a la carretera, als carrers, l'assassinat comercial que pateixen els petits botiguers a mans de les grans superfícies i amb el vistiplau dels ajuntaments; i també la por a viatjar a segons on i parlar amb segons qui, somriure a la persona equivocada, creure en allò que no es pugui comprar o vendre'n; si deixem de banda la mala vida d'un munt de gent i de la vidassa de quatre gats ben grassos, si som bons i fem la viu-viu ni que sigui amb res, llavors hem de convenir en la transcendència de la Maspresidència. Baudelaire s'adreçava al lector en els següents versos que principien el poemari "Las flors del mal", versos que voldria que fessin seus els meus conciutadans:
"L'estultícia, l'error, el pecat, l'avarícia,/ les portem a l'esperit i ens roseguen el cos,/ i alimentem tots els remordiments amables/ com els captaires nodreixen els seus polls.// Els pecats són tossuts, covards els penediments;/ exigim un bon preu per confessar les culpes,/ i alegrement tornem al viarany fangós:/ creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada