"¿Qui és l'om viu, tal dolor suffertant,/ que desig ço de què se desespera?/ Aytant és greu que no par cosa vera/ desijar ço de qu· és desesperant./ Ne só ·nganat de mon mal estament:/ tot quan pratich tornar me sent en dan;/ menys de poder me trob, havent-lo gran,/ car no·m esforç per mostrar mon talent."
(Estrofa II pertanyent al poema XIX de L'"Obra poètica" editada per en Joaquim Molas i traduïda per en Pere Gimferrer, Ediciones Alfaguara, 1978)
"¿Qué hombre hay que sufra tan cruel dolor/ como esperar lo que esperar no puede?/ No parece verdad, de tan acerbo,/ que deseando esté sin esperanza./ Bien veo mi menguada condición:/ todos mis actos son para mi daño;/ me encuentro sin poder, con tener mucho,/ pues poco mostrar sé lo que deseo."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada