"No resistir. No resistir-se. Esperar, expectants,/ l'afebliment de la veu, la resolució de l'agonia./ sentir com es desferma certa, positiva,/ la tempesta, com plana la malaltia damunt dels somnis,/ dels projectes, damunt dels fragments d'eternitat/ que a cada moment desfilem, incansables, en un treball/ de Sísif, com la millor manera de recuperar el temps./ Ni redempció ni consol. Només les veus del mar/ que inútilment ens reclamaven en un paisatge d'oliveres/ i espígol, de pols i de suor. I la incursió en espais nocturns/ olorosos de menta i gessamí, de llums llunyanes,/ i un sol batec al cor guardat com a penyora/ del cos que lentament es vincla i es marceix,/ com desistint, en el triomf del temps tempestuós,/ en l'àrdua, impossible comesa de restaurar un paisatge,/ un equilibri, de refer estructures debolides per la incúria,/ per la ignorància, la devastació i la derrota."
(Últim fragment de la part III del poema "Morir com un riu", del poeta Josep Maria Fulquet, premi Miquel de Palol 2016.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada