Sens dubte, els homes, mudables com som en la nostra petitesa, alhora no ho som tant, de canviants, com ho palesen aquests versos clarividents escrits a les darreries del segle XIV o començaments del XV pel pare del gran Ausiàs March, Pere March, però que hom els podria datar avui perfectament. Heus-los ací:
"De cor pregon deuríem advertir/ en l'estat d'hom qui tot jorns se canvia,/ que el ric és baix, el baix pren manantia,/ el fort és flac, el flac sap enfortir,/ e el jove sa dolor breument l'acaça/ e mor tan lleu co'l vell despoderat;/ el vell mesquí fai lleó de son gat,/ e pensa pauc en la mort qui el menaça.// Déu sap per què lleixa mal hom regir,/ o foll o pec, e los bons calumnia;/ que tal és bo com no té gran batllia,/ que és fer o mal si ho pot aconseguir,/ e tal, humil quan és monge de Grassa,/ que és ergullós quan ha gran dignitat,/ e tal regint una granda ciutat/ fóra millor a porquer a Terrassa."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada