"Ampla és Castella, i com un palmell/ té la durícia d'aixecar l'espasa./ El braç és las i no el mena cervell;/ la gola és seca i la set no li passa.// Terra dels Terços petjadors de lleis/ que imposaven amb sang llur llei estranya,/ ampla és Castella, sepulcre de reis,/ malavirança a la Marca d'Espanya.// Sota els pollancs l'ombra encara es marceix/ del mal que ha fet amb la seva tonada:/ sorolls de focs i esperons, i l'escreix/ amb què els cavalls soterraven l'estada.// Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,/ té la sordesa de massa escoltar-se./ La veu dels íbers és ronca d'ofec/ i ella no els sent: només vol rebolcar-se."
(Poema pertanyent al llibre "Les conspiracions", de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1922, quan el PP existia a Espanya sota un munt de noms, però que hom els podria resumir amb el de dreta carpetovetònica. El 1923, el general Miguel Primo de Rivera encapçalà un curiosíssim cop d'estat en què el rei Alfons XIII n'era art i part, víctima i botxí alhora.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada