El iaio va deixar que la mainada se li acostés. Estava somiador. Va assignar a cadascun d'aquells marrecs un rol precís per tal d'assolir-ne la fita. Les ordres li brollaven amb seguretat. Hi tornaria. Els soldats li obeirien tot d'una. "La tendresa és l'atribut dels febles", va dir-se mentre aspirava l'aire del passat.
-Senyor A., si us plau, el pastís.
-Quin pastís?, va demanar-hi l'ancià.
-El pastís d'aniversari, no se'n recorda? -li digué una dona jove i rossa.
-Noia, si en fa molt del meu naixement!
-Sí, però encara hem d'infantar entre tots la seva mort.
La canalla va xisclar en fer-ne esment, de la menja.
-I aquests, què hi volen celebrar, aquests? -va demanar-se el senyor Adolf H.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada