"La bellesa d'aquest món/ pervé dels altres mons? És mirall? O, senzillament,/ és el nostre somriure,/ la casa que pintàrem, el llibre que llegim?// Preguntes inútils, com totes les preguntes,/ car d'elles sóc qui sóc, un crani ressonant/ protegit per les ales del dubte,/ regat per les gotes perdudes del sol.// Així som bells, així som dubtosos./ Així ens persignem en el nom del pare,/ de la mare i del somni."
(El poema "La bellesa d'aquest món" pertany al llibre "La taula i les estrelles", de Màrius Sampere. Dedico la seva transcripció als meus amics Pepa i Xavier, que ens han hostatjat i amb qui Pepi i jo hem gaudit del bé de la fraternitat.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada