PARAULES PER TU I PER A TU, Mª LLUÏSA G. P., AVUI QUE EL TEMPS TAMBÉ ES REVOLTA I ENS SACSEJA

Per bé que inoportuna, de la mort tens el seu secret. Havies de ser tu qui en fes la gran descoberta. Teu és el silenci, però la solitud és dels qui t’estimen, dels teus i, si m’ho permets, si m’ho permeten ells, un xic nostra, d’aquells que t’hem conegut tardanament. Teves les respostes a les preguntes… Però de les preguntes, què en fem? Avui, el dia durarà la resta de la nostra vida i de la teva mort. Per això et diem, amb Salvador Espriu, “Desperta, és un nou dia,/ la llum/ del sol llevant, vell guía/ pels quiets camins del fum./ No deixis res/ per caminar i mirar fins al ponent./ Car tot, en un moment,/ et serà pres”. Al turó que duu el teu nom, i on hi creix el record d’un somriure formós com pocs, se sent aquesta cançó d’amor de’n Lluís Llach que de forma coral cantem tristos però cofois, perquè tots hem rebut el regal de la teva coneixença: “Com t'ho podria dir/ perquè em fos senzill, i fos veritat,/ que sovint sóc tan a prop teu, si canto,/ que sovint sóc tan a prop meu, si escoltes,/ i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,/ que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo./ Que junts em caminat,/ en la joia junts, en la pena junts,/ i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots/ i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc./ Per tot això i coses que t'amago/ em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo./ T'estimo, sí,/ potser amb timidesa, potser sense saber-ne,/ t'estimo, i així és,/ i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;/ t'estimo, i em sé feliç/ quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo.../ Que passaran els anys,/ i vindrà l'adéu, com així ha de ser,/ i em pregunto si trobaré el gest correcte,/ i sabré acostumar-me a la teva absència./ Però tot això serà una altra història,/ ara vull agraïr-te tant tamps que fa que t'estimo./ T'estimo, sí,/ potser amb timidesa, potser sense saber-ne,/ t'estimo, i així és,/ i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;/ t'estimo, i em sé feliç/ quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo.../ T'estimo...” T’estimem, Mª Lluïsa, Lluïsa, Lluïsa.