Benvolgut Rafel, per bé que no s'ho mereixi, aquest quídam (fins i tot "el tal Blázquez" ens dóna més bon rotllo), recordarem l'electricista-ministre de la patacada a la porta amb un poema de'n Joan Margarit:
"Wittgenstein, manejant un reflector/ en un vaixell de guerra, meditava/ sobre quëstions de lògica simbòlica./ Tot pot confondre's amb la veritat/ però el soroll de fons que fa la història/ m'alerta que pertanyo al meu temps,/ i que és només allí on hi ha la clau/ per desxifrar l'horror./ Hem perdut poc però ho hem perdut tot./ Em queda un reflector/ per no oblidar qui sóc ni el meu temps:/ l'existencialisme romàntic del qual vinc/ -la Ilíada a les venes i la Bíblia,/ brutal, dramàtica, el pitjor de mi."
("Foraster", poema del llibre "Es perd el senyal", del poeta de la lleidatana Sanaüja Joan Margarit i que edità el 2012 l'editorial Proa.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada