S'escau, o em convé, tant és, anar a corre-cuita a la deu prefabriana del príncep i beure-hi de la seva aigua tal com raja:
"I: Quan l'exèrcit francès, foll d'alegría,/ a la vall tenebrosa anava entrant,/ un brau per son esguart se distingía/ entre'ls soldats ubriachs./ Era Roland.// II: Quan la lluyta terrible comensava/ y'l noble exèrcit s'empenyía avant,/ sonant el corn, un hèroe l'avensava/ voltat de llum de gloria./ Era Roland.// III: Quan en crudel combat retrocedían/ els pits d'arám ab tremolors d'espant,/ un sol quedava mentres tots fugían,/ un sol, brandant la espasa./ Era Roland.// IV: Y quan ja la desfeta era marcada/ y'l penó franch pel llot aná rodant,/ s'alsá un acer per última vegada/ y un hom caygué ferint./ Era Roland."
(El poema "Roland" pertany al llibre "Somnis", de Josep Carner, l'edició crítica de l'obra completa del qual tot just comença a publicar Edicions 62 mitjançant la Biblioteca Clàssica Catalana.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada