LA REALITAT, EL DESIG I EL DESENCÍS

A Sant Pere de Ribes, la llei, les ordenances i la realitat també segueixen camins paral·lels. Al mig, la hipocresia: carrers que gairebé ningú no neteja, però tothom n'embrutem, inclosos els gossos, que mercès a la incivilitat de molts dels seus propietaris n'hi fan un "pipican" gegantí; xarxa insuficient i precària de clavegueram; manca de sortides del poble en direcció Sitges per a vianants, carretera sinuosa que a més constitueix un perill extrem fins i tot per a la circulació rodada, especialment dels autobusos; concentració intolerable (legal?, legítima?) de grans superfícies comercials en un carrer (el de la Torreta, el meu) que ha se suportar el trànsit constant dels seus clients i la càrrega i descàrrega dels camions de gran tonatge (per a què i per a qui són els polígons industrials?); parcs, com ara l'anomenat de Salvador Espriu (conegut popularment com a "dels ànecs"), que l'alcaldessa, prèvia adequació per la via de les urgències, n'aprofita per a rebre les peticions ciutadanes de primera mà; empreses de rehabilitació de façanes que posen en perill la integritat dels vilatans sense que ningú del consistori (polítics que passegen, policies locals també passejadors...) actuï de part; biblioteques que redueixen a l'estiu el seu ja migrat horari; aïllament històric (per pobre, escàs, deficient) dels dos nuclis urbans entre ells (Ribes, Roquetes, català, castellà, Llach, Serrat, els uns i els altres...) i amb les poblacions limítrofes... Bé, n'hi ha prou de moment. Ara, una mica de desencís amb glaçons. Això sí, sense falsos punys enlaire.