"I és per això que no hi ha home de seny/ sense la seva càrrega d'hiverns./ L'home de seny es domina;/ no és massa calent de cor, ni apressat en parlar,/ ni guerrer massa feble, ni mancat d'intenció,/ ni massa cobejós de béns, ni massa alegre, ni massa submís, ni massa decantat a vanaglòria, dins que ho coneix tot.// Un home ha d'evitar d'enorgullir-se/ fins que la seva ment altiva sàpiga bé/ de quin costat el durà el seu humor.// Un home de seny pot copsar com serà, d'horrorós,/ quan la riquesa de tot aquest món sigui no-res,/ com ara ja, en molts indrets, per la terra/ es drecen parets, que els vents castiguen,/ i cobreix el gebre; ruïnes de llars que foren./ Els cellers s'esfondren; llurs usuaris jeuen/ sense cap glòria, tota la colla caiguda/ amb orgull vora el mur. La guerra en va prendre alguns,/ se'ls va endur en llur curs més enllà; un ocell en raptà un/ mar endins; el llop grisenc donà mort/ a un altre; un tercer fou estès pel seu compte/ de pòmuls tristos en un fossar de terra.// El Creador dels homes ha malmès tant aquest habitacle/ que el riure humà ja no s'hi escolta/ i aquestes obres antigues, gegantines, romanen inútils.// Si un home mirés amb seny des d'aquests murs,/ si interrogués a fons la seva fosca vida,/ penaria de nou en la sang aquí vessada,/ la sospesaria en la seva ment. I serien els seus mots:/ 'On és ara aquell cavall? On aquells homes? On qui compartia el tresor?/ On és la casa festiva? On la gatzara dels salons?// Ai las, copa lluent! Ai las, guerrer brunyit!/ Ai las, príncep altiu! Com ha passat el temps,/ fosc sota l'elm de la nit, com si no hi hagués mai existit!// Resta allí, en el lloc dels cavallers cepats,/ una altra murada esculpida amb figures recargolades;/ els senyor són enduts per la punta de freixe de la llança/ -aquesta arma assedegada. Llur Fat és gloriós.// Esclaten tempestes als vessants de pedra,/ el terra és premut per l'intens aiguaneu,/ còlera hivernal. Llavors vingué la llangor,/ l'ombra de la nit va estendre's, envià des del nord/ la pedregada dura per escometre els humans.// En el reialme de la terra tot s'ha enutjat;/ la voluntat del Fat canvià el món./ La riquesa enes és prestada, els amics ens són prestats,/ l'home és prestat, el clan també;/ i tot el marc d'aquesta terra un dia serà buit.'// Així parlà el savi en el seu cor; va seure a part, pensívol./ Bo és qui manté la fe: i la preocupació no ha sortir/ massa prest del pit de l'home abans en sàpiga el remei:/ el guerra segueix lluitant amb valor. És bo per a aquell qui cerca perdó,/ el solaç del Pare Celestial, en qui resideix tota la nostra fortalesa."
(Fragment del poema anònim anglès "Elegies" titulat "L'errabund", traduït pel poeta Francesc Parcerisas per a Edicions 62 l'any 1985.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada