"POLICIA. [...] ¿I si les lleis només beneficien els rics?
JOAN. ¡Home! Per això tenim la democràcia, els partits, el Parlament... Les lleis es poden reformar, ¿sap?
POLICIA. ¿Reformar? Ni reformes, ni canvis, ni hòsties. Com a màxim, es poden modernitzar. Mire, mire quins uniformes més moderns que portem ara. D'ací en uns quants anys, un altre coloret i, ¡au! Escolte: les úniques reformes profundes, haurà de fer-les la gent pel seu compte. Perquè, mentre deleguem, confiem i aguantem, mentre cultivem la paciència, el sentit de la responsabilitat, l'autocontrol, l'autodisciplina, etcètera, etcètera, etcètera... ¡ací no canviarà res! (Comença a escorcollar.)"
[Final de l'escena quarta (c) de l'acte primer de l'obra "¡Ací no paga ni Déu!", de Dario Fo, d'acord amb la magnífica traducció al català de València d'Empar Claramunt i Josep Ballester per a Edicions Bromera l'any 1992.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada