LA IMMENSITAT DE LA POESIA I LA GALANTERIA

"Senyores: des que só entrat,/ no ha una hora,/ ja el meu cor trobe robat/ d’una senyora./ Só entrat en aquest ball/ per mon delit:/ entrí sa i eixiré mal/ d’amor ferit./ Per bé que entrí reposat,/ en esta hora/ ja el meu cor trobe robat/ d’una senyora./ Entrí jo sense dolor/ ni cosa alguna,/ i eixiré ferit d’amor,/ per ma fortuna;/
i la qui m’ha mal tractat/ és balladora:/ ja el meu cor trobe robat/ d’una senyora./ És donzella molt galana/ entre donzelles; / és discreta i molt humana,/ bella entre belles./ Puix donzella m’ha nafrat/ i m’enamora,/ ja el meu cor trobe robat/ d’una senyora."

("Senyores, des que só entrat..." pertany al llibre "Flor d'enamorats", de'n Joan Timoneda.)