"Ben feta, aquesta paret, i els fats l'esfondraren./ La fortalesa esclatà...// Arbres del sostre arrencats, torres caigudes,/ el treball dels Gegants, els forjadors de pedra,/ fet polsim.// El gebre gastà les portalades/ gebre al morter.// Enrunats els aixoplucs, enrunades les teulades,/ el temps els anà rosegant./ I els forts i els fusters?/ L'aferrada de la terra els reté -desapareguts, desapareguts fa temps,/ ràpids sota el puny de la tomba mentre cinquanta pares i fills han passat./ La paret, però, romangué,/ liquen gris, pedra roja, mentre queien sovint els reis,/ dreçada sota tempestes, l'arc alt s'esfondrà-/ en roman la murada, oscada per les armes,/ inexorablement gastada pel pas.../ ...lluí l'antic treball artesà/ ...reduït a una crosta d'argila.// El temperament esperonà l'enginy, i un home llest,/ astut amb les anelles, encerclà amb valor el peu del mur/ amb ferro, una meravella.// Lluents eren els edificis, sales on brollaven fonts,/ alts, coronats per corns, molt enrenou de gent;/ i totes aquestes sales de beure omplien els homes/ amb alegre gatzara: el Fat ho canvià tot.// Vingueren dies de pesta, els homes queien morts arreu,/ la mort es cobrà la flor del poble;/ on s'alçaren per lluitar, indrets deserts/ i a l'acròpolis, ruïnes./ Els qui haurien tornat a edificar/ van caure en terra. Per això aquests patis són tristos/ i aquest arc de rajols torts/ s'aparta de la línia de la teulada, i es torça cap a terra.../ Carreus esberlats.../ Aquí, altre temps, molts d'homes/ bonhomiosos, lluents d'or, ornats de brillantor,/ encesos per l'orgull vinós, mostrant arreus de guerra,/ contemplaren pedres de preu, or i argent cisellats,/ riqueses guardades i atresorades, ambre ple de llum,/ aquest pròsper burg de grans dominis.// Hi havia cases de pedra; amples corrents brollaven/ calents de les deus, i un mur ho envoltava tot/ en la seva brillant sina, que els banys eren/ calents a la llar de la sala; era avinent...// D'aquí corrents calents, lliures, corrien sobre pedres grises/ fins al safareig rodó.../ ...És cosa de reis/ ...ciutat..."
("La ruïna" és una elegia anònima "escrita uns tres segles després de la marxa dels romans" de la ciutat de Bath, al sud-oest d'Anglaterra, segons ens explica en Francesc Parcerisas, traductor del poema per a Edicions 62, l'any 1985.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada