Un poeta ha traspassat com ho fa qualsevol home: sol. Però tenim la seva obra. També tenim el temps:
"Tenim una rosa/ de cent fulles, sencera, atapeïda./ En tallar-la el jardiner, perd una fulla./ Quan la ven a la florista, li'n cauen dues./ Quan la dona l'exposa, perquè estigui més bella/ li n'arrenca tres. Quan la compra el pintor/ i la mà li tremola/ d'emoció, se li'n desprenen quatre./ Quan la col·loca al gerro per pintar-la,/ en deixa anar cinc./ Mentre la va pintant -passen molts dies- es desfulla del tot. Quan el quadre/ és enllestit, damunt la signatura/ torna a tenir totes les fulles/ i ja no las perdrà."
(El poema "La fixació del temps" obre la part III, de títol homònim, del poemari "La taula i les estrelles", del poeta barceloní Màrius Sampere.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada