"Dins la clofolla closa de la nit,/ suspesa entre astres vacil·lants suspesos,/ fent via pel camí absolut,/ l'ametlla de demà només s'afanya a ser,/ només penjar de l'ésser i res més./ Pensada en els balcons de l'horitzó,/ pètal del simple en el bressol del simple,/ embolcallada en cambres de la nit,/ dolça i dura l'ametlla venidora/ només vol ser i res més."
(Primera estrofa del cant VI de "Cants de la llunyania. Nou cants", de Lluís Solà.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada