Doncs, això, ara mateix començo a transcriure el poema homònim de Martí i Pol, atesa la intenció del P.P. d'impugnar davant els tribunals una expressió inclosa en aquest text, "via fora". Al pròleg de la primera edició, que data del 1981, Salvador Espriu hi diu per començar que "no sols no cal sinó que fóra indecent de presentar de nou la forta personalitat de Miquel Martí i Pol al públic que d'habitud llegeix poesia -i, en particular, poesia catalana." Gairebé quaranta anys més tard hem de dir que potser sí que cal tornar a les primeres lletres, perquè encara estem a les beceroles de la cultura en general i de la convivència en particular:
"Ara mateix enfilo aquesta agulla/ amb el fil d'un propòsit que no dic/ i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis/ que anunciaven taumaturgs insignes/ no s'ha complert, i els anys passen de pressa./ De res a poc, i sempre amb vent de cara,/ quin llarg camí d'angoixa i de silencis./ I som on som; més val saber-ho i dir-ho/ i assentar els peus en terra i proclamar-nos/ hereus d'un temps de dubtes i renúncies/ en què els sorolls ofeguen les paraules/ i amb molts miralls mig estrafem la vida./ De res no ens val l'enyor o la complanta,/ ni el toc de displicent malenconia/ que ens posem per jersei o per corbata/ quan sortim al carrer. Tenim a penes/ el que tenim i prou: l'espai d'història/ concreta que ens pertoca, i un minúscul/ territori per viure-la. Posem-nos/ dempeus altre vegada i que se senti/ la veu de tots solemnement i clara./ Cridem qui som i que tothom ho escolti./ I en acabat, que cadascú es vesteixi/ com bonament li plagui, i via fora!,/ que tot està per fer i tot és possible."
("Ara mateix" és el poema proemial del llibre "L'àmbit de tots els àmbits", de Miquel Martí i Pol.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada