Llegeixo el darrer poemari del mallorquí Sebastià Alzamora. N'és una obra de maduresa, sens dubte. Us en transcric un petit poema, incisiu i fins i tot punyent:
"Apocatàstasi i metempsicosi/ són, al cap i a la fi, bromes molt llargues/ per les quals evadim breument la por.// Riure és una altra forma d'agonia."
[El poema "Subcultura" pertany al llibre de poemes titulat "La netedat" 82018).]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada