"Al costat del lloc on aparco/ un home de la meva edat/ furga -un bastó de ferro a la mà-/ els contenidors de les escombraries./ Ni ell ni jo no esperem tresors,/ només papers o ferralla per malvendre/ o la roba estripada i bruta/ que encara ens estimem quan s'accentua el fred./ Tanco el cotxe d'esma davant aquest altre jo/ que només ha tingut una mica menys de sort/ en l'equilibri damunt les teranyines de la vida./ Camino carrer enllà i de seguida me n'oblido./ Però, només una mica més amunt,/ topo, de sobte, amb un noiet jove/ que regira també deixalles d'un altre contenidor./ El destí que acabo d'acceptar en l'home gran/ -més atzar o menys sort per a una fi inexorable-/ ara em burxa com un ganxo damunt el pit:/ en la desolació d'aquest jove també hi veig/ els meus fills que regiren/ amb el mateix meu ferro/ les deixalles del futur."
(El poema "Contenidors", de'n Francesc Parcerisas, pertany al seu llibre "Seixanta-un poemes", Barcelona, Quaderns Crema, 2014.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada