BELLÍSSIM

"Puix la mort a mi és tan veïna que més aturar no puc, no em resta més per complir mon viatge sinó sols prendre de vós, senyora de preclara virtut, mon darrer, trist e dolorós comiat, puix la fortuna no vol ni ha permés que jo, com a indigne e no mereixedor, haja pogut atényer a vos, qui éreu lo premi de mos treballs. E no em dolguera tant la mort si en els vostres braços hagués finida ma vida, trista e dolorosa. Mas suplic a vostra excelsa senyoria que no us deixeu de viure, perquè, en premi de la molta amor que us he tenguda, siau en record e tingau per recomendada la mia pecadora ànima, la qual ab molta dolor torna al seu Creador, qui la m'havia comanada. E puix ma fortuna no em consent poder-vos parlar ni veure, que crec fóreu estada remei e estalvi de ma vida, he deliberat escriure-us breu; perquè la mort no em vol més prorrogar, almenys que siau certa de ma estrema passió, e ésser atés al darrer terme de ma vida. No us puc més dir, que la molta dolor que tinc no ho consent. Sol vos suplic, e de gràcia vos deman, que per recomanats tingau mos parents e servidors. Lo vostre Tirant, qui, besant peus e mans, la sua ànima vos comana."

("Breu de comiat tramés per Tirant a la sua princesa", capítol 470 del "Tirant lo Blanc", d'en Joanot Martorell, pare i mare de la millor literatura d'ençà de la publicació d'aquesta magna obra, i bé que ho sabia en Miguel de Cervantes Saavedra.)