Queda clar, Rafel Ballús, que el que segueix és per a tu, un vallesà en exercici. El poeta nacional hi va ben acompanyat:
"¡Ai casa tan camperola,/ Déu me la guardi de mal!/ A l'eixida, tota sola,/ veig una malva reial.// Al safareig, de basarda,/ batega la llum que mor./ Allí plau, caient la tarda,/ berenar d'un préssec d'or.// Travessa l'horta de seda/ riera de bells destins,/ cenyida de pollancreda/ i ungida de quatre pins.// De canyes és envoltada/ una aigua fent cantussol;/ jo veig tota l'estelada/ caiguda en el reguerol.// Els cims de la rodalia/ es senten amorosits,/ si per calitja, de dia, per celístia, de nits.// En un turonet, que empolsa/ un or envellit i rar,/ hi ha rengs d'una vinya, dolça/ com si fos vora la mar.// I tot just, en l'ombra estesa,/ sona un grill escadusser,/ s'enfila la lluna encesa/ damunt d'un pal de paller."
(El poema "Com el Vallès no hi ha res" pertany al llibre "Bella Terra Bella Gent" (1918), de'n Josep Carner.)
"En ma terra del Vallès/ tres turons fan una serra,/ quatre pins un bosc espès,/ cinc quarteres massa terra. 'Com el Vallès no hi ha res'."
(Fragment de les "Corrandes d'exili", dins "Saló de tardor" (1947), obra de Pere Quart.)
"Transparència en l'harmonia,/ seny pairal, neguit pagès, prosa viva, poesia:/ 'No hi ha res com el Vallès'."
(Detall de l'"Oda al Vallès", pertanyent a "Com el Vallès no hi ha res" (1951), de Ferran Canyameres.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada