"Si en saps el pler no estalviïs el bes/ que el goig d'amar no comporta mesura./ Deixa't besar, i tu besa després/ que és sempre als llavis que l'amor perdura.// No besis, no, com l'esclau i el creient,/ més com vianant a la font regalada;/ deixa't besar -sacrifici fervent-/ com més roent més fidel la besada.// ¿Què hauries fet si mories abans/ sense altre fruit que l'oreig en ta galta?/ Deixa't besar, i en el pit, a les mans,/ amant o amada -la copa ben alta.// Quan besis, beu, curi el veire el temor:/ besa en el coll, la més bella contrada./ Deixa't besar/ i si et quedava enyor/ besa de nou, que la vida és comptada."
(Pertanyent al llibre "La gesta dels estels" (1922), en Joan Salvat-Papasseit va dedicar el poema "Mester d'amor" a l'escultor Enric Casanoves.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada