"Dalt del penyal, sirena de l'Egeu,/ cantes llaors al pare Posidó,/ que et protegeix des del pèlag pregon./ Als navegants que atalaien el cap,// omples els ulls amb les clarors de casa./ Els mariners -preuada senya blanca-/ diuen de tu, pels ports i les tavernes/ d'aquesta mar, que no n'hi ha de més belles.// El teu renom s'estén de costa a costa,/ fins terra endins, endut pels quatre vents.../ És per això que, en els temps de maror,// esdevens far, la llum de l'esperança,/ i que hem après -els fills de l'altra riba-/ a dir el teu nom i evocar-te de lluny."
(Aquest formós sonet titulat "Súnion" pertany a la part 'III. De Grècia a Barcelona, amb escales a Nàpols, l'Alguer i Menorca' del poemari "Blau marí", d'August Bover.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada