"¿Quién no echa una mirada al sol cuando atardece?/ ¿Quién quita sus ojos del cometa cuando estalla?/ ¿Quién no presta oídos a una campana cuando por algún hecho tañe?/ ¿Quién puede desoír esa campana cuya música lo traslada fuera de este mundo?"
"Cap home no és una Illa solitària; cada home és un bocí del Continent, una part del tot; si el mar arrabassava un Terròs, fóra igual com si s'hagués endut un Promontori, igual com si s'endugués la Mansió dels teus amics o la teva; la mort de qualsevol home em disminueix, perquè sóc part integrant de la Humanitat. I, per consegüent, no enviïs ningú a preguntar per qui toquen les campanes; toquen per tu".
"Cap home no és una Illa solitària; cada home és un bocí del Continent, una part del tot; si el mar arrabassava un Terròs, fóra igual com si s'hagués endut un Promontori, igual com si s'endugués la Mansió dels teus amics o la teva; la mort de qualsevol home em disminueix, perquè sóc part integrant de la Humanitat. I, per consegüent, no enviïs ningú a preguntar per qui toquen les campanes; toquen per tu".
(El primer fragmento del poema "Devociones para ocasiones emergentes", de John Donne, lo he extraído del blog de Sonia Luz Carrillo; la traducció de la resta del poema es deu a Jordi Arbonès.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada