"¿Qui podia preveure aquest/ desenllaç en aquella nit alta, nit de juny tan clara, nit que ens acollia/ maternal, on tot era prodigi, naixement, la nit on tot el que s'esdevé/ és pur, irrepetible? Derelictes, facultats de voler que, aigua avall,/ ara hesiten davant l'estuari d'un riu. Presència del mal."
(Darrers versos del cant II del poemari guardonat amb el Premi Carles Riba 2017 "Ample vol de la nit", de Josep Maria Fulquet.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada