Àlex Susanna va publicar fa vint-i-cinc anys el poemari "Les anelles dels anys", pel qual havia estat guardonat amb el premi Carles Riba 1990. El poeta barceloní dedicà el llibre al malaguanyat Jaime Gil de Biedma i l'encapçalen les citacions de tres poetes, dos dels quals es troben entre els meus preferits, Màrius Torres i Guerau de Liost. D'aquest últim són els versos següents:
"Cercant el secret del viure/ em sobten senyals de mort:/ ni goso riure en mirar-me,/ ni em plau de sentir-me fort.// Només la pruïja em dura/ d'ullar-me fins a la fi,/ que amb tanta vida forana/ m'enyoro només de mi."
Susanna, no cal dir-ho, n'és una altra, de debilitat meva:
"No tot és enyorança del seu cos/ ni torbament de la pell solitària/ ni angoixa de l'alta nit deserta,/ sinó també allò que no pot ser dit/ però respira profundament dins nostre/ durant aquestes llargues tardes de juny:/ ara que sembla que res no hagi de morir mai/ és quan de sobte més temo pel nostre amor/ i m'esparvera pensar com tot foc/ esdevé irremeiablement cendra,/ anul·lació de vida, deixalla de record,/ ara que sembla que res no hagi de morir mai/ i tot es confon en una llum d'inacabables esclats."
("Fuga", poema pertanyent al poemari "Les anelles dels anys" que edità Edicions Proa el 1991.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada