Escrivia Antonio Machado poc abans de morir: "Estas mañanas azules y este sol de la infancia"... Doncs bé, aquests matins d'ara de sol infinit i de vida blava on submergir-se'n com en les aigües d'un mar espacial tenen poetes amb la boca oberta i el càlam amatent:
"Jo que vaig ser sorra i sóc avui/ cristall/ per obra d'un gran foc,/ jo que m'he sotmès/ a l'exigent rigor de l'abrasiva talla,/ tinc avui poder/ de convocar la flama./ Així/ el poeta i el neguit i la paraula:/ sorra, foc, cristall, estrofa, ritme/ -ai d'aquell poema que no inflama!"
(Aquesta joia és una joia!, i es titula "Lent: llum i matèria", del poeta sitgetà David Jou. El poema pertany al llibre "Joc d'ombres", 1988.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada