"Nu, fora nit, malpoblat d'enyorances,/ amb un roc broix a dins el cor, revesses/ tirades, secs senyals d'aspres fogueres,/ mala destral, l'astor, l'esparver, guaites/ occits, fogalls, brucs, esparts, tesos cànems,/ rodes, turments, els claus, els rebrecs lassos,/ bresques i mels desconjuntades, arbres,/ penya-segats, pous morts i deus i mines.// Els elements a posta de naufragis,/ i cavalcant per l'ona missatgera./ Cancell pelat, Diòtima,amor bròfec,/ la lluna, llum: comptem tota matèria./ S'esqueren rams als relleixos difícils./ Follen grabells amb tenalles de ferro./ Ventres de fam, mots, la dolor dels mapes./ Llesques de fem per les rels de la ràbia.// I en aquest nus que nua les paraules,/ la travaó que em rebenta el pit, xiscle/ en olis purs d'eixut llentiscle. I barca,/ Hölderlin vell, Ausiàs de la saba, missatgers durs, i l'ordi dels auguris,/ quan ajusteu al cap de mar els aires,/ dueu a mi pels sarments del misteri/ la copa astral que propugna la terra!"
(Fragment inicial del poema "Hölderlin vell, Ausiàs de la saba" pertanyent al llibre "Occit enyor", 1975, del poeta Ramon Pinyol i Balasch, fill, com jo, de Cornellà de llobregat, però més poeta.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada