Esperonat el record per la referència feta pel magnífic poeta Víctor Pérez, vull evocar un poema del gran Gabriel Ferrater:
"EL PONENT EXCESSIU
Aquest sol que menstrua no es vol pondre./ Mira la folla roja com rebutja/ el llençol de muntanya que l'acotxa./ Un altre dia exagerat. Un altre/ dia se't mor cregut que el seu color/ no tornarà mai més, no tornarà/ com la sang que es podreix. Eixuga llum,/ llença cotons de núvols, renta't, gira't,/ beu el més límpid gin de lluna i mar."
Aquest sol que menstrua no es vol pondre./ Mira la folla roja com rebutja/ el llençol de muntanya que l'acotxa./ Un altre dia exagerat. Un altre/ dia se't mor cregut que el seu color/ no tornarà mai més, no tornarà/ com la sang que es podreix. Eixuga llum,/ llença cotons de núvols, renta't, gira't,/ beu el més límpid gin de lluna i mar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada