"L'AMIGA: Dolç amic estimat, el més íntim del cor no em laceris;/ t'amo més que no cal, encara que tu no t'ho esperis./ No, l'amor que et tinc no és fals, si això suggereixes;/ si elles parlessin, ¿què dirien les pells que fereixes?// L'AMIC: Sota el vestit no dic que no t'hagi palpat la mamella,/ car te l'hauria palpat un altre també a la meravella./ Prou que t'hauria explorat les blanques cames, altiva,/ si no t'hagués vençut fent ús d'una força excessiva.// L'AMIGA: Tens una ment innocent, però no em sembla mesella:/ ara veig que no saps com raona el meu cap de donzella./ Quan el contacte et defèn, no vol que jo sembli una puta,/ mes en el fons es dol si no fas el que ell et refuta.// L'AMIC: Passa sovint això cada cop que l'amor s'inicia,/ quan un amor sobtat t'agullona i t'excita un bon dia;/ quan per fi l'un coneix de l'altre els hàbits i els gustos,/ ella s'avé als seus precs, en el cas que li semblin prou justos.// L'AMIGA: Tu ets el culpable, no jo, que els nostres amors així alteres,/ car no puc saber els teus hàbits i gustos de veres./ Tens un comport juvenil que pertot arreu voleteja,/ per això el meu amor, amb raó, per a tu romanceja."
(Fragment pertanyent a la part IX del "Carmina Riuipullensia" o "Cançoner de Ripoll", l'autor del qual és un "anònim enamorat", segons va dir en Lluís Nicolau d'Olwer, qui va descobrir aquest tresor poètic. La traducció per a adesiara editorial la va fer Jordi Raventós el 2009.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada