-"Amb closos ulls/ hem contemplat/ cels i arbres/ dolorosíssims.// Un ocell/ esbatana/ camins/ de temps.// Somnis sense mans/ sota la sorra."
(Part 8 del poemari "Finisterre", d'en Lluís Solà.)
"Tornar era impossible. I tanmateix, de feia temps, els viaranys del laberint invisible el menaven a la tornada."
(Fragment de la part XXV d'"Els camins invisibles", del poeta vigatà Lluís Solà.)
"De quin diàleg immemorial i pertinaç/ nosaltres som les ones, sempre esvalotades,/ damunt la mar que acull,/ i quina força inexorable ens llança cap a fora/ com si tot estigués només a l'horitzó,/ i ens calgués escampar-nos sempre/ i a la fi doblegar-nos, no a l'amor tan sols,/ sinó a tots els vents que dins l'amor es mouen?/ Què és aquesta barca que llisca cap al lloc,/ la barca que navega dins nosaltres,/ i què són aquests joncs que neixen d'aigües i de llots/ i que de l'invisible cap al visible pugen,/ campanars del neguit, sagetes de l'instant?/ A quins miralls es multipliquen i es dissipen,/ a quins miralls s'abracen?"
(Fragment de la part I de "Testimoni de l'nstant. Qatre cants", de Lluís Solà.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada