"Igual que un raig de sol que, pel cimbori,/ penetra dins un temple, poc a poc,/ i cruament senyala, amb el seu dit de foc,/ els rostres adormits de les verges de vori,// severa i dolça música, segueixes/ per les ànimes nostres un passadís obscur,/ i amb el teu dit de foc hi descobreixes/ l'espectre del passat, el rostre del futur."
(Màrius Torres, "Sonata da Chiesa (Corelli)", 1934.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada