"Oh paraules perdudes que busqueu/ un ordre nou per als vostres desficis,/ paraules oblidades que heu passat/ per la nit del sentit com estrelles fugaces.// Només la poesia pot tornar-vos/ al recés del llenguatge:/ vigoritzeu-lo i eixampleu-ne els límits!/ Sou la llavor d'un munt d'esgarrifances."
("Paraules oblidades".)
"Tot camina al no-res, el mar, la terra,/ el vent, el blau, i la felicitat/ d'aquests moments./ Oh tarda de setembre,/ envoltada d'un lleu perfum d'engany."
(Darrera estrofa del poema "Tarda de setembre".)
[Ambdós poemes pertanyen al llibre "Manera negra", de Narcís Comadira.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada