- "Del turment de néixer/ al turment de morir,/ només dos llagrimers, només/ un fil d'argent que es talla.// Ara, amb l'últim mocador/ als dits, deixeu-lo/ fer, que és el desfer-se,/ amb l'últim mocador brodat/ (en blanca esponja refredada, dues/ inicials s'hi xopen, voldrien/ créixer novament, enfilar-se/ a les hores perdudes) per a l'altre sal/ magistralment desfeta, la del mar/ del retorn, en nit clara, pàtria única."
("Del turment de néixer", de Màrius Sampere)
- "Res no passa ni passarà mai/ dues vegades. A causa d’això/ hem nascut sense pràctica/ i morirem sense rutina."
("Res no passa dues vegades" -fragment-, de Wislawa Szymborska.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada