"Quan és més important saber que entendre, quan 'El triomf és cordar-se la sabata', poc hi té a fer la poesia d'encefalograma pla. Potser sí que els mots no ens necessiten, però nosaltres necessitem els mots per respirar-los, per respirar-nos, per obtenir l'oxigen, el substrat del foc, de la foguera, de la llum. Per què sino, sempre a les fosques, com podríem escandir les nostres mil i una morts?"
(Fragment final del pròleg d'Eduard Sanahuja Yll al poemari "Era", de Jaume C. Pons Alorda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada